Mantenir un no és un disgust. Pels nois i per nosaltres. Al llarg de la història podrem veure la quantitat de vegades que hem regatejat el no amb mil i una excuses i pretextos.
Ens centrem en la sèrie sobre aconseguir o facilitar el treball dels nostres fills. Recordeu que varem assenyalar unes
Pistes: 1.- Objectiu 2.- Pla de treball 3.- Privilegis a canvi de mínims (desenvolupades anteriorment)
4.- Fermesa (desenvolupem avui)
5.- Espai comú positiu (desenvoluparem properament)
Recapitulem l’anterior post sobre la fermesa:
Si mirem i tenim en compte molts aspectes podrem tenir en actiu els positius, i amb els positius és més fàcil abordar els negatius: “Caiem fàcilment en la focalització en el problema i oblidem les coses positives que es releguen a la perifèria o directament en l’oblit”.
La incomoditat per les coses negatives pot arribar a ser insuportable i llença per la borda tota la resta de coses positives.
Els compromisos es fan sobre aspectes que son complicats i amb un potencial de fracàs important.
Tres elements que ens poden ajudar: els aspectes positius, la predictibilitat de les dificultats i “l’esportivitat”.
Tenim dret a naufragar! Que som persones!
Una de les bases de tot és l’autoestima.
La predictibilitat de les dificultats ha de ser un estímul: posicionar-nos [aquí espero –encara- l’allau de propostes i exemples per enriquir-nos mútuament!]
Dir que no és també una escola de vida. La capacitat de dir que no obre un escenari on és possible aprendre a administrar la possibilitat de poder tolerar la frustració. Les situacions a les quals ens sotmeten les vivències ens aboquen a voltes a la frustració. Per exemple, estem parlant de la feina dels nois i noies. Posar-se a fer feina omple perquè connecta amb els objectius de millora i ens acosta a l’assoliment dels objectius de creixement. Però, alhora, ens frustra. Perquè, per exemple, no poden estar connectats al Facebook, a la màquina, al what’s up de torn o al carrer amb els companys passant-la bé.
La capacitat de tolerar la frustració és imprescindible, sinó la força de la satisfacció immediata és la que regeix el comportament. Estudiar és comprar opcions de futur. El resultat és llunyà, massa llunyà en massa casos on la capacitat de mantenir el “tirón” és menuda perquè no es te gaire capacitat de suportar el no.
A voltes els pares acabem d’arrodonir el cercle. Ens costa veure, viure i aguantar el patiment o bé les seves conseqüències. Els nostres fills, sapiens - sapiens, se la saben ben llarga i tenen mil i una tàctiques de desactivació, totes elles passen sovint per la trama emocional, que és la millor manera de fer-nos ballar.
Aquí paguem el preu de la història. Ben sovint no hem fet créixer amb aquest patró i ara que el necessitem l’hem de construir de cop i volta. I, es clar, costa molt més. I un enfrontament amb un adolescent te la seva molla! I si no hem torejat la vaqueta, posar-nos davant d’un Miura...
Però mai és tard si les coses van pel camí que decidim. Res no ens ho impedeix!
A més, no sabeu que som un centre de recursos quasi il·limitat? També som sapiens – sapiens, i més diables (per experiència!!!). Hi ha moments a la vida on cal posar tota la cansalada a la graella i anar a fons.
Administrar el no porta com a conseqüència el no quedar-nos instal·lats en una escalada de prohibició – desafiament. Perill!!!
Si amb una ma administrem el no, amb l’altra hem d’administrar: el lideratge! Cal un paper actiu i proper, molt qualificador, propositiu, càlid, fresc, animós, realista, optimista, que amplii la visió, que recuperi l’autoestima.
És molt important que les piles dels nois estiguin carregades. Ells es procuren el que volen i aprenen a fer la seva vida i prenen les seves decisions. Ok. Però en aquest procés omplir les piles vol dir qualificar-los, enfortir la seva autoestima i autoimatge. Si estan forts podran tirar de beta del que els ajuda a créixer. Se sentiran amb forces. Aquesta és la clau. SI em veig bé podré afrontar els reptes tant diferent que si no m’ho crec...
No es tracta de fer volar coloms! És fàcil. Molt senzill. Es tracta de ser un mirall de la infinitat de coses bones que hi ha! I recorda, que no les vegis NO vol dir que no hi siguin.
Bona cuina!!!
