Ús, abús i addicció: les amistats perilloses

A l’anterior post (Recompensa fàcil, esforç mínim: un món “ideal”) veiem com s’ajunta les gana amb les ganes de menjar. Una mena de pólvora que un cop s’encén va depressa i fa de difícil control.

Perquè?

Hi ha un aprenentatge en viu i en directe. Ineludible. I cadascú fa el seu procés, pilota ell mateix, per moltes companyies que porti, o amb aquestes companyies!. Mou pedals, marxes i volant.

Aquesta situació és desitjable. És ara que aprenen a ser grans, a manegar-se i prendre decisions. A assumir conseqüències... Els pares hem d’estar disposats a permetre aquests processos. No fer-ho és estendre l’ombra de la desconfiança. L’intervencionisme a més de suposar un cop a l’autoestima dels nostres fills, sol generar un efecte rebot.

Quan ens hem de preocupar?

Hi ha tres nivells de perillositat potencial:

            1.-        Mòbil                          poc

            2.-        Facebook i internet     bastant

            3.-        Videojocs                   molt

No podem fer receptes universals, per sort som tan diversos i complexes que les explicacions linials i senzilles no solen quadrar. Cal contextualitzar.

Distingim elements

Son tres modalitats molt diferents ja que els comportaments que suposen cadascun pot desembocar en situacions ben dispars.

Una consideració important que cal fer és si hi ha esdeveniments estressants: separacions, morts malalties, abusos, canvis d’entorn…

Les tecnologies solen ser una vàlvula d’escapament molt fàcil, una via de fugida i desfogament de la tensió i del patiment. Allò que dèiem de solucions fàcils i senzilles…

Aquesta és una pista molt important. De fet podriem dir que la virulència és proporcional a la situació global que hi ha al darrera. Les coses, sabem, no apareixen perque si! És una invitació a intentar entendre la situació global.

Ben aviat… més pistes!

Recompensa fàcil, esforç mínim: un món “ideal”

Les noves tecnologies son ben diverses, evolucionen a ritme vertiginós incloent internet com a nexe de totes elles. Son immediates, i proporcionen accessibilitat i la interacció. Recompensa fàcil i immediata, esforç mínim.

Els adolescents són en una fase d’afirmació de la seva personalitat. I el seu referent i interès ja no són els pares, son el seu grup d’iguals. Les noves tecnologies permeten un accés ràpid i massiu a un món quasi infinit. Tots els companys, coneguts i saludats són a un cop de clic. Les llistes de contactes i d’amics s’engreixen molt fàcilment. Les xarxes, fins i tot et suggereixen als possibles amics, creuant els teus contactes.

Dit i fet. Molt fàcil.

Tant més fàcil que al carrer o a la plaça. És molt fàcil fer “amics”. Una sociabilitat virtual. Amb els seus pros i contres. S’obre la finestra al món, un món més atractiu ja que és més fàcil, més fantasiós, més irreal. Puc mostrar més el que vull semblar que el que sóc...

Hi ha una necessitat de contactar, connectar, saber, donar a conèixer, posicionar-se, estar al cas, quedar, tramar, compartir...

I apareix un mitjà on la necessitat es cobreix abastament. I el mitjà és golós, agradable i intens, tan fàcil i senzill! Tant de moda! Tant popular!

De nou una crisi. De nou una oportunitat de créixer.