La Berta va anar a prendre el cafè amb la Pili i la Lola, volia explicar les seves “aventures” (tot buscant suport). Però quan va
veure la cara de la Pili se li va oblidar el seu tema de seguida.
La Pili estava explicant com la seva filla estava fascinada
amb un noi, un noi gamberret, rebel, que havia deixat els estudis, que no feia
res de profit, ple de tatuatges, cremant benzina amb la moto tot el dia amunt i
avall. La Lola el va definir com “Malote” / “Bad boy”.
Fascinació pel “Malote” / “Bad boy”. Rendida al seus
encants...
La Pili va comentar:
-
Si estem dient que parlar amb un adolescent, en
el sentit de poder tenir un diàleg “profitós” és molt complicat, si l’enamorament
apareix... això ja és més complicat i inaccessible que la física quàntica...
A la Lola li feia gràcia, ens va comentar com enyorava
aquells enamoraments tant sonats a l’adolescència on el món de l’amor fabulós i
fascinant donava un sentit nou i únic, preciós i meravellós, on les entranyes
es regiren i el cor batega amb tanta intensitat, on les llums emplenen i
narcotitzen... En deia la segona experiència sideral (entenent el fet de
gestar, parir i criar un bebé era la primera experiència sideral....)
Vaig sentir per l’expressió tensa que colapsava la Pili que
no li feia gens de gràcia la situació. La Pili no es va estar de dir com si
rectifiqués la Lola:
Pili - Es
veu molt maco des de fora, oi? Doncs ja m’explicaràs, perque ahir no va anar a
classe i els llibres ja els podria regalar a la biblioteca... i no li diguis
res del Sergi...
Lola - Des
de fora es veu preciós! per la teva filla i pel que li suposa. Però també es
veu horrorós per tu- Però no feia broma, simplement estava dibuixant el drac al
que t’enfrontes, aquest és el drac que devora la teva filla. I no hi ha Sant
Jordi. Sant Jordi és el drac!
Berta – SI la
empatia és l’entrada, haurem d’anar per la via... preciosa!
Pili – Us
heu begut l’enteniment?
Berta – Tu
mateixa em deies que el camí és la empatia...
Lola – Sabem
que prohibir el que provoca és la rebel·lió, i el descontrol... En canvi si et
situes en la empatia i li parles de l’amor, de la fascinació, de l’aventura d’estimar,
potser parleu de coses que no les heu parlat més explícitament. I ho deia
abans, l’enamorament és fabulós a més d’irracional i per tant serà bo
senyalitzar el camí. Tan sols des de la complicitat podrem inocular els valors
i les línies vermelles...
Estic totalment d'acord que qualsevol prohibició el que ens provoca, a la majoria de persones, és la rebel·lió, i el descontrol, per tant jo també crec que és més recomanable situar-nos en la empatia i crear complicitat. Qui no ha estat enamorat o enamorada alguna vegada? Una situació "d'alienació mental transitoria" excitant on l'oxitocina deixa emprenta i ens podem arribar a comportar de manera irracional?
ResponEliminaA mi m'encanta crear, amb la meva filla adolescent, les nostres estones de complicitat, on xarrem obertament i jo puc anar enviant-li missatges, transmetent-li els valors que jo crec que la poden ajudar, acompanyant-la durant el camí de la seva vida i fent-li saber que sempre estic al seu costat per si li cal.