A l’anterior post (Recompensa
fàcil, esforç mínim: un món “ideal”) veiem com s’ajunta les gana amb les ganes
de menjar. Una mena de pólvora que un cop s’encén va depressa i fa de difícil
control.
Perquè?
Hi ha un aprenentatge en viu i en
directe. Ineludible. I cadascú fa el seu procés, pilota ell mateix, per moltes
companyies que porti, o amb aquestes companyies!. Mou pedals, marxes i volant.
Aquesta situació és desitjable. És
ara que aprenen a ser grans, a manegar-se i prendre decisions. A assumir conseqüències...
Els pares hem d’estar disposats a permetre aquests processos. No fer-ho és
estendre l’ombra de la desconfiança. L’intervencionisme a més de suposar un cop
a l’autoestima dels nostres fills, sol generar un efecte rebot.
Quan ens hem de preocupar?
Hi ha tres nivells de perillositat potencial:
1.- Mòbil poc
2.- Facebook i internet bastant
3.- Videojocs molt
No podem fer
receptes universals, per sort som tan diversos i complexes que les explicacions
linials i senzilles no solen quadrar. Cal contextualitzar.
Distingim
elements
Son tres
modalitats molt diferents ja que els comportaments que suposen cadascun pot
desembocar en situacions ben dispars.
Una consideració
important que cal fer és si hi ha esdeveniments estressants: separacions, morts
malalties, abusos, canvis d’entorn…
Les tecnologies solen ser una vàlvula d’escapament molt fàcil, una via de
fugida i desfogament de la tensió i del patiment. Allò que dèiem
de solucions fàcils i senzilles…
Aquesta és una pista molt important. De fet podriem dir que la virulència és
proporcional a la situació global que hi ha al darrera. Les coses, sabem, no
apareixen perque si! És una invitació a intentar entendre la situació global.
Ben aviat… més pistes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Opina, comenta, suggereix, amplia, debat, pregunta, qüestiona...