Donem una altra volta a la truita. Més concretament al 2n punt. Pla de treball
Recordeu que varem assenyalar unes
Pistes: 1.- Objectiu 2.- Pla de treball 3.- Privilegis a canvi de mínims 4.- Fermesa 5.- Espai comú positiu
Aquesta feblesa es pot convertir en fortalesa.
La crisi que precedeix al creixement.
El treball sol ser una lluita entre el caos i l’ordre.
Deia de manera provocadora en el post anterior que “el treball, per se, sol ser desagradable”.
Desagradable? Molt desagradable!
O no. (?).
És quan no entenc, és quan no en se, és quan em queda ample, és quan no ho se abordar, que l’ànim és destempra ràpidament i el que em senyala la incompetència la qual posa l’autoimatge, el concepte que tenim de nosaltres mateixos, en perill.
Mecanisme de defensa clàssic: me’n vaig (fugida!)
“Es un rotllo, quin pal, no m’agrada” ens fa sentir menys culpables, oi?
Si reconeguéssim: “no en sé”, hauríem travessat la porta de la solució.
Però com ho reconeixerem si en aquesta edat la consciència no està del tot “fresca”, res no senyala en l’adreça de demanar ajuda, la llei del “jo per mi mateix” (on my way) no permet trobar camins que realment siguin la resolució del fracàs.
en l’anterior post s’enumeraven els 5 hàbits de l’èxit: 1.- Agenda real i al dia; 2.- Deures controlats; 3.- Esquemes – mapes conceptuals com a primer pas de l’estudi; 4.- Memorització; 5.- Lectura (utopia màxima);
N’hi ha un que és la clau de volta on es sustenta: Esquemes / mapa conceptual.
El procés d’ensenyament/aprenentage ha de contemplar aquest procediment que és una de les essències de l’aprenentatge.
N’hi ha que n’aprenen sols, però la majoria no els solen fer.
És quasi impossible aprendre bé sense un mapa conceptual
Consideracions:
- Els hem d’entrendre com a esquemes no com els moders quadres sintètics, sinó els quadres que porten totes els continguts referits en el text.
- Els esquemes no són tant pertinents a bona part de les matemàtiques ni a les llengües, ja que aquests, més que els continguts –que també els tenen- interessa la seva pràctica procedimental.
Perquè és la clau?
- Perque implica Llegir el text
Extreure’n els conceptes claus
Situar els seus matisos
Relacionar els conceptes
- Per tant comporta relacionar-los amb els coneixements previs
- D’aquesta manera s’incorporen els coneixements
- Així queda un full resumit i complert, endreçat per un mateix
- La memorització és molt ràpida ja que els conceptes queden clars
La experiència indica que quasi tots els nois i noies que n’aprenen ja no els deixen perquè:
- els fa sentir molt capaços i potents
- els fa sentir segurs
- els fa sentir eficients i eficaços ja que rentabilitzen molt el temps
Amb una mica d’ajuda, ràpidament n’aprenen i comencen a fer-ho sols, de manera autònoma. Quan els hi costa, quasi sempre és perquè tenen una base conceptual fluixa. Cal considerar que els alumnes amb dificultats són més lents, però és un mètode que els funciona si disposen d’una comprensió lectora bàsica.
Una mica de pràctica sol ser suficient per engegar.
Que representa que hem de fer com a pares?
Normalment hem d’esperar un sotrac, donar-los uns metres (avaluació) per a que facin un estabellament o aterratge forçós i a partir d’aqui, de manera oportunista, comptant amb el punt 1.- de marcar un objectiu i posant un incentiu per objectius cal posar-s’hi o posar una persona de repàs per a que li ensenyin a aprendre a fer mapes dels temes.
Els resultats solen ser els millors motivadors del mètode ja que fan pujar l’autoimatge i l’autoestima de manera important.
Tant de bó fos només això...
Anirem parlant de les mil i una batalles paral·leles que envolten tot plegat!
