La Berta se’n va anar a dormir ben contenta, havien pogut
parlar i es va adonar que era més possible del que semblava. Anava donat tombs
al coixí i li venien flaixos:
***** Tenia tan clar
que seria impossible que mai
vaig encertar la manera per fer-ho possible *****
i sempre diu “jo controlo”... !!!!!!!!!!!
***** Parlar amb les amigues em va ajudar tant!,
em va donar
perspectiva i seguretat *****
si no
se’n surt...
em sento mala mare, em toca protegir-lo !!!!!!
*****Parlar amb les amigues em va aclarir les idees,
vaig
poder traçar un pla clar,
i això em va donar confiança i força;
A més ara hem fet un pacte, i ell s’ha compromés ***
!!!!!!! I te’n fies?, que
no el coneixes prou???
t’ho perdonaràs si li passa alguna cosa? !!!!!!!
***** Vull que es faci gran, que creixi,
i he de començar a
donar corda algun dia,
no pot tardar a aprendre per ell mateix******
****** Segura no, però amb ganes,
o li dono força o n’hi
trec, no hi ha terme mig!
Em cal ser valenta, i ho vull.********
!!!!!! I quan
arribin els PROBLEMES????!!!!!!
****Simplement ens en sortirem , perquè farem pinya,
perquè
sabrà afrontar les coses i jo seré
al costat per animar-lo, donar-li
suport....************
Anava sentint que s’havia enfrontat al pànic i aquest
s’havia domesticat una mica, li feia por, una mica més que respecte. Però va
sentir com el seu convenciment i la manera de plantejar i pactar la situació
l’animava molt a afrontar-ho.
Que ja havia donat el primer pas, i se’n sentia més
satisfeta que temorosa.
Potser no era tan complicat, o potser si que ho era .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Opina, comenta, suggereix, amplia, debat, pregunta, qüestiona...