Quan els fills diuen “jo controlo”, a mi em... (iniciar el periple del terror a la confiança...)

...del terror cap a la confiança...

La Berta va sortir de la cafeteria animada i contenta –tenia pautes-, temorosa –havia de transmetre una confiança que tenia amenaçada per la por-.  Va anar a la peixateria a buscar una mica de llucet per sopar i allà es va trobar al Paco –el peixater- que despatxava al Jan –el perruquer-, i estaven de xarreta

-          No crec que n’hi hagi per tant (Paco)

-          Home, pensa que pateixen de debó (Jan)

-          Un patir inútil (Paco)

-          Un patiment, per molt inútil que sigui, no t’estalvia passar-ho molt malament i a més et subjecta com no vols (Jan)

-          SI que esteu seriosos! (Berta)

-          Es que el Jan em comenta que avui a la perruqueria el tema anava del concert d’aquest divendres al Parc de La Molinada i com n’estan d’intranquil·les moltes mares.

-          Ni que ho diguis! (Berta) Jo en sóc un exemple. No us imagineu com reacciono quan el meu fill m’ha dit que ell controla, que n’estigui tranquil·la, que si no confio en ell, que ell ja sap de que va tot això...

-          Ja ho deia al Jan, un patir inútil...(Paco)

-          No vols dir que t’ho agafes una mica a la lleugera...(Jan)

-          Sóc pràctic, que hi guanyo patint si no puc fer res? Li puc donar mil sermons –que ja els hi he donat- i acaba fent el que vol...(Paco)

-          Doncs a mi no se si m’agradaria tenir aquesta actitud (Berta)

-          Que vols dir? (Jan)

-          Que sembla que passi del que li pugui passar al seu fill (Berta)

-          Dona, que no és això, és simplement no ficar-se on  no te’n sortiràs (Paco)

-          Mentre el “nano” sàpiga que no s’hi val tot i que ha d’aprendre a comportar-se i no abusar... (Jan)

-          Sí, sí, però a mi el patiment –que a voltes reconec que em terroritza- no me’l treu ningú (Berta)

-          Mala peça al teler, noia! (Paco)

-          El que està clar és que per molt que vegis els perills potencials, qui ha de conduir la seva vida és el teu fill, i n’ha d’aprendre. I des de la desconfiança no es construeix gaire assenyadament...(Jan)

-          O sigui, passar de la por a la confiança! i qui m’explica com?